El dol és el procés normal d’elaboració d’una pèrdua, que te per objectiu l’adaptació i harmonització de la situació interna i externa de la persona en dol a la nova realitat.
Es caracteritza per l’aparició de pensaments, sentiments i comportaments diferents dels habituals, causats per la mort de l’ésser estimat. “Quan algú important es mor, una part de nosaltres mor amb ell” i això, inevitablement, provoca dolor.
Malgrat que origina molt patiment, el dol és normal, i prepara per viure sense la presència física de la persona perduda. No sol ser necessari la utilització de fàrmacs. Però si el malestar és excessiu cal demanar ajut , orientació o suport psicològic o mèdic/psiquiàtric.
[doptoggle title=»Llegir mes …» icon=5 activeicon=6]
Reaccions normals que es poden tenir després d’una pèrdua
tristesa, enuig, culpa i auto- reprovació, bloqueig, ansietat, soledat, por a tenir la mateixa malaltia que el difunt, alleujament,cansament, impotència, insensibilitat, confusió, pèrdua del sentit de la vida, etc.
Sensacions físiques:
opressió al pit, nus al coll, hipersensibilitat al soroll, manca d’aire, debilitat muscular, manca d’energia, sequedat a la boca, vuit a l’estomac, sensació de despersonalització. Insomni, decaïment, abatiment, etc.
Conductes:
Somniar amb la persona morta o no somiar-la mai, buscar-la i cridar-la en veu alta, evitar recordar-la, atresorar objectes que li pertanyien, plorar, sospirar, reprovar-li que l’hagi deixat…
Pensaments:
Incredulitat, confusió, preocupació, al·lucinacions breus, sentir la seva presència o la seva veu…
El dol, quant temps dura?
No hi ha un temps standard . La duració és molt variable, segons la personalitat, la relació amb la persona perduda, el moment vital que es viu, i el suport psicosocial, etc.
En general, no dura menys d’un any i els dos primers anys son els mes dolorosos.
En moltes persones no sol sobrepassar els dos anys i mig.
Factors que ajuden a preveure el grau de salut d’un dol.
Conferencia informativa sobre dol i perdues afectives. Fundacio Hospitalaria Sant Pere Claver.
La qualitat de la relació amb la persona morta (intima o distant, assumptes no resolts…)
Forma de la mort (per malaltia o accident, sobtada o previsible)
Personalitat de la persona en dol. (temperament, història prèvia, conflictes personals)
Participació o no en la cura de l’ésser estimat abans de morir.
Disponibilitat o no de recolzament social i familiar.
Problemes concomitants (dificultats econòmiques, malalties, invalideses, etc.)
Pautes culturals de l’entorn (acceptació o no del procés de dol)
Edats extremes de les persones en dol (molt grans o molt joves)
Pèrdues múltiples o acumulades (perdre varies persones estimades al mateix temps o amb poc temps de durada).
Possibilitat o no d’ajut professional individual o de grup (capacitat de demanar ajut).
Etapes del dol normal
1- Incredulitat: Paràlisi, negació i confusió.
2- Regressió: plor explosiu, desesperació.
3- Fúria: amb el causant de la mort i amb el mort per abandó.
4- Culpa: Per no haver-lo pogut salvar, per tot el que no es va fer, ni dir.
5- Desolació i tristesa: Impotència, desassossec, pseudo-alucinacions, idealització, idea de ruïna.
6- Fecunditat: Identificació, acció dedicada i inspirada.
7- Acceptació: Diferenciació i interiorització.
Dol patològic
Es podria definir com d’interrupció (voluntària o no) del procés de dol normal, perquè:
El dol no comença.
S’atura a alguna de les etapes.
Progressa, però rebota a una etapa anterior.
Intenta evitar alguna etapa.
El dol patològic és sempre l’expressió d’una patologia prèvia, que impedeix transitar bé per totes les fases del dol.
Els dols patològics més comuns son:
L’absència de dol.
El dol endarrerit.
El dol fora de lloc.
El dol crònic.
En tots aquests dols, cal derivar el pacient a l’especialista. I també si:
Hi ha constants pensaments de mort.
.Si hi ha algun símptoma que cridi l’atenció: Aprimar-se o engreixar-se molt en poc temps, manca de concentració, insomni persistent, manca d’aire, punxades al cor, etc.
Si s’ha tornat a beure, fumar o menjar molt més de l’habitual.
Com podem ajudar a les persones en dol?
Convidant a la persona en dol, a parlar de la pèrdua i les circumstàncies en que es va produir.
Dedicant temps, acompanyant en el dolor i mostrant disponibilitat.
Comprenent, escoltant, i deixant parlar sobre el mateix, tants cops com sigui necessari.
Compartint amb la persona que pateix els records de la persona estimada.
Permetent l’expressió i identificació de sentiments i emocions com la tristesa, la ràbia, l’enuig,
Deixant plorar sempre, sense interrompre mai el plor
Evitant les frases fetes que no serveixen per res. Millor un gest o una mirada.
Ajudant a viure sense la persona morta i a prendre les pròpies decisions.
Ajudant a independitzar-se (sense culpa) de la persona morta i a establir noves relacions.
Ajudar a enfocar el dol en dates senyalades: (Nadals, aniversaris, etc.)
Ajudar a la persona a entendre el seu propi estil de dol.
Suggerir una consulta psicològica si la persona en dol s’encalla molt en alguna etapa.
Guia per a familiars en dol
La majoria dels conceptes ací expressats, provenen de “la guia per a familiars en dol”.
Vaig conèixer aquesta guia a unes jornades sobre el dol a les que vaig assistir a Girona. Em va enamorar tant la senzillesa i claredat dels textes com la dels dibuixos, que vaig pensar que aquesta guia seria un gran ajut per als meus pacients en estat de dol que acudien tant a l’ambulatori com al centre de salut mental de Sants en els que treballo.
Primer la vaig presentar als metges, infermeres i treballadora social de l’ambulatori en un power point semblant al escrit anterior. A tots ells els hi va semblar molt bonica i de gran utilitat. Per aquest motiu, la vaig donar a conèixer als directius del meu centre de treball (Sant Pere Claver Fundació Sanitària) que enseguida els hi va agradar molt i em vaig posar en contacte amb l’editorial Alfinlibros.
Amb la participació de la Sant Pere Claver Fundació Hospitalària, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència de Salut Pública se’n va fer una important tirada per als nostres pacients de la Fundació en estat dol.
Adjunt us dono la referència, per si us pot ser d’utilitat.
www.alfinlibros.com
També us posem un link al CANAL FUNDACIO HOSPITALARIA SANT PERE CLAVER a YOUTUBE, on trobareu una entrevista a Mercè Villegas, sobre el dol i les perdues afectives, aixi com a un document gràfic de una conferencia informativa sobre el tema.
[/doptoggle]
a la nostra web hi trobareu mes informació, podeu clicar aqui