El dol és el procés normal d’elaboració d’una pèrdua, que te per objectiu l’adaptació i harmonització de la situació interna i externa de la persona en dol a la nova realitat.
El concepte de mort és abstracte i complex, diferent en els nens i en els adults. La mort no representa el mateix per un nadó, per un nen o nena de dos anys, com per un de sis, com per un de nou en endavant.
Per els nadons, no existeix comprensió cognitiva de la mort, però se’n ressenten molt de les separacions dels qui tenen cura d’ells. Dels dos als 6 anys, la mort s’equipara al dormir. Pels nens i nenes d’aquesta edat, els morts continuen vivint d’una altre manera en un altre lloc. Per ells/elles, la mort és temporal i reversible. Dels sis als nou, comencen a comprendre que és irreversible i els espanta, però per a ells/elles encara no és universal. (Els passa als altres, no a ells). Dels nou en endavant comencen a entendre que és inevitable, universal (tothom morirà, també ells) irreversible i final.
D’ací que la forma d’abordar-lo i comprendre´l depengui d’aspectes com l’edat, el nivell de desenvolupament, l’educació, la religió… A continuació presentarem algunes de les manifestacions, preocupacions i necessitats dels nens i adolescents en estat de dol.
Manifestacions normals del dol en els nens:
Commoció i confusió.
Ira: que es manifesta en jocs violents, malsons i irritabilitat.
Por a perdre també el pare o mare que segueix viu.
Regressió a fases anteriors del desenvolupament: pèrdua del control d’esfínters, conductes de nen petit, enganxament al pare viu.
Sentiments de culpa per pensaments, accions u omissions amb la persona morta.
Tristesa que pot manifestar-se amb insomni, pèrdua de la gana, por a estar sol, manca d’interès per les coses que abans li agradaven, disminució accentuada de l’ interès per l’escola i desig d’anar-se’n amb la persona morta.
Principals preguntes que es fan els nens davant la mor d’un ésser estimat.
Perquè s’ha mort? Ha estat per culpa meva? Qui jugarà amb mi, ara? Em passarà això a mi, també? Qui tindrà cura de mi?
Suggeriments als familiars que tinguin cura dels nens per poder ajudar-los en el procés de dol
No enganyar-lo ni apartar-lo de la realitat que està vivint, els nens per petits que siguin se’n adonen de l’agitació i tristesa del seu voltant.
Cal explicar-li el que ha passat el mes aviat possible, buscant un bon moment, un lloc adequat i paraules senzilles.
Explicar com va anar la mort i l’irreversibilitat de la mort (amb molt poques paraules) i respondre a totes les seves preguntes i dubtes.(Ha de quedar clar que,no ha estat per culpa seva)
Cal permetre, si el nen vol, que assisteixi a la vetlla, funeral i enterrament, tot explicant-li el que veurà. Aquest fet, pot ajudar-lo a entendre més la mort i a iniciar al seu moment el procés de dol.
Cal permetre-li veure el difunt, i estar una estona amb ell,si així ho desitja. (Sempre acompanyat d’un adult de confiança)
Cal animar-lo a expressar les emocions que sent: Frases tals com “no ploris” “no estiguis trist” “has de ser valent”no serveixen per a res i tendeixen a ofegar l’expressió de les emocions i a impedir que el nen expressi els seus sentiments.
Cal mantenir-se física i emocionalment a la vora del nen.
Cal mantenir l’estabilitat, fent els mínims canvis possibles (d’hàbits, d’escola, de país) perquè no tingui més pèrdues addicionals.
Signes d’alerta de depressió infantil (en temps de dol)
Excés de plor durant llargs períodes.
Rebequeries freqüents i perllongades.
Apatia i insensibilitat.
Pèrdua d’interès pels amics i les activitats que abans li agradaven durant un període llarg de temps.
Freqüents malsons i problemes de son.
Por a quedar-se sol.
Regressió a comportaments més infantils durant un període excessiu de temps.
Freqüència de mals de cap i/o altres manifestacions somàtiques.
Imitació excessiva de la persona morta i expressions repetitives del seu desig de retrobar-se amb ella.
Importants canvis en el rendiment escolar o en no voler anar a l’escola.
La presència perllongada d’un o més d’aquests signes, pot indicar l’existència d’una depressió o dolor sense resoldre.
En aquest cas, cal que el nen i la seva família puguin rebre ajut psicològic.
El dol en els adolescents.
La manifestació del dol en els adolescents, és més semblant a la dels adults que a la dels nens.
En els adolescents més joves predomina el malestar fisiològic (mal de cap o d’estomac) i en els més grans el psicològic (per. ex. baixa autoestima)
Alguns suggeriments als familiars per ajudar a l’adolescent en dol.
Donar-li informació clara i adequada de tot el que ha passat.
Permetre i respectar l’expressió, o no, dels seus sentiments i emocions.
Potenciar la seva participació, sempre que vulgui en els diferents rituals funeraris.
Estar preparats i disponibles per quan necessitin el nostre ajut.
Mantenir sempre que sigui possible els hàbits i les normes, perquè no senti que tot el seu mon es desestabilitza davant seu.
Garantir l’atenció i l’afecte. Si els pares no estan disponibles afectivament, una figura significativa per ell pot garantir les atencions necessàries mentre els pares no es recuperin.
Reafirmar la seva personalitat (No identificar-lo ni comparar-lo amb la persona morta)
I RECORDAR QUE ES UN ADOLESCENT que en cap moment ha d’assumir les funcions de la persona morta.
Senyals d’alarma en l’adolescent que fan pensar en la necessitat d’una consulta psicològica :
Simptomatologia depressiva
Dificultats per dormir, impaciència, baixa autoestima.
Fracàs escolar
Indiferència amb el seu aspecte personal.
Deteriorament de les seves relacions amb familiars i amics
Abús de l’alcohol, drogues, baralles pel carrer i sexualitat promiscua.
Negació del dolor, vanagloriar-se de la seva força i maduresa i pràctica d’esports de risc
Canvi d’hàbits, de parella i de nucli social (sempre a pitjor)
guia per a familiars en dol
La majoria dels conceptes ací expressats, provenen de “la guia per a familiars en dol”.
Vaig conèixer aquesta guia a unes jornades sobre el dol a les que vaig assistir a Girona. Em va enamorar tant la senzillesa i claredat dels textes com la dels dibuixos, que vaig pensar que aquesta guia seria un gran ajut per als meus pacients en estat de dol que acudien tant a l’ambulatori com al centre de salut mental de Sants en els que treballo.
Primer la vaig presentar als metges, infermeres i treballadora social de l’ambulatori en un power point semblant al escrit anterior. A tots ells els hi va semblar molt bonica i de gran utilitat. Per aquest motiu, la vaig donar a conèixer als directius del meu centre de treball (Sant Pere Claver Fundació Sanitària) que enseguida els hi va agradar molt i em vaig posar en contacte amb l’editorial Alfinlibros.
Amb la participació de la Sant Pere Claver Fundació Hospitalària, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència de Salut Pública se’n va fer una important tirada per als nostres pacients de la Fundació en estat dol.
Adjunt us dono la referència, per si us pot ser d’utilitat.
www.alfinlibros.com